Historia y Geografía de Massanassa

Historia de Massanassa...

Su origen se encuentra en la época musulmana, aunque hay indicios de que pudo ser una villa romana al encontrarse en el trayecto de la Vía Augusta. Las primeras noticias documentales se remontan a unos versos del poeta Ibn al-Abbar (1199 - 1260), donde se lamenta de la derrota de la Valencia musulmana frente a las tropas del rey Jaime I. En estos versos nombra esta población como Manzil Nasr, que significa Alquería de Nasr y que en aquella época designaba a un conjunto de casas como centro de una explotación agrícola.

Las menciones posteriores de Massanassa ya corresponden al período cristiano y se encuentran en el Libro de Repartimiento (Llibre del Repartiment), donde se registran las donaciones que el rey Jaime I hace de las tierras conquistadas, escrito entre los años 1237 y 1252

Antes de la ocupación de la ciudad de Valencia el rey Conquistador se dedica a repartir tierras y casas a quienes le ayudan en esta guerra, y así aparece mencionada esta población entre las donaciones efectuadas. Concretamente el 16 de marzo de 1238, dona a Martí " 3 jovades en alquería de Massanassa". El 15 de mayo de ese mismo año otorga a " Fra Mateu comanador de l'orde de Calatrava, Alquería de Massanassa amb molins ". El día 13 de agosto a Eiximén de Lusia: " 8 jovades a Massanassa" y el 23 del mismo mes a Fra Gerald de Prat, comendador de Alfama, "30 jovades a Massanassa".

Estos dos textos, el poema de lbn al-Abbar y el "Repartiment", confirman pues, que Massanassa era en la primera mitad del siglo XIII una alquería con cierta belleza y entidad.

Son sus primeros señores la Orden de Calatrava, que poseía, además, los pueblos de Bétera, Xirivella, Masamagrell y Castell de Castells.

Otro documento, éste de 1278, nos informa sobre algunos de los primeros pobladores cristianos de Massanassa, citando sus nombres y permitiéndonos ver con detalle, por vez primera, cómo era el pueblo hace 700 años. Seguramente contaba con un núcleo de población central, donde vivía la mayoría de los vecinos y en su entorno, los campos de cultivo, tanto de secano como de regadío. Los cultivos son los tradicionales en aquella época; cereales y vid, algunas huertas y una zona de olivar. La sociedad es también la normal en el siglo XIII, una comunidad de labradores que cultivan en régimen de enfiteusis unas tierras de la Orden de Calatrava y por las que han de satisfacer una serie de pagos, estando sujeta a diversas obligaciones.

En 1386, Massanassa pasó a manos de Pedro Boïl y de su familia, quedando en poder de ésta hasta el año 1738 en el que Massanassa, junto a otros pueblos cambia nuevamente de dueños al adquirirla el marqués de Dos Aguas. Tendría la población por aquellos años unos 280 habitantes; no obstante, al finalizar el siglo alcanzaba ya la cifra de 1.398 vecinos, lo que significó un incremento demográfico considerable.

Bajo el reinado de Carlos III se construyó el camino real de Madrid que atraviesa su término.

En los dos siglos siguientes Massanassa creció lentamente alcanzando los 4.800 habitantes en los años 40 del pasado siglo conservando todas las características de un pequeño pueblo agrícola. No obstante, a partir de la década de los 60, 70 se inicia la transformación convirtiéndose en una localidad moderna, acogiendo un gran número de industrias y cambiando radicalmente su estructura urbana y social, con un crecimiento equilibrado, en el que la población, aunque se dedica ya mayoritariamente a la industria y los servicios, mantiene todavía fuertes vínculos con la agricultura cada vez más especializada.

Geografia de Massanassa

Què és Massanassa? Quines peculiaritats presenta? Quina ha estat la seua evolució? Estes són algunes de les preguntes quotidianes que ens podem fer, però mai no obtenim clares conclusions. D’ací el motiu d’elaboració d’un breu informe geogràfic on s’hi plasmen els trets més significatius del nostre poble.

Massanassa, un menut poble valencià enclavat dintre de la comarca de l’Horta Sud. El terme municipal abasta una extensió d’uns 5’60km2 -deu vegades superior que la superfície dels casc urbà-, un valor bastant reduït en comparació amb la resta  de municipis que completen la comarca.

Es localitza entre les coordenades 39º 25’ latitud Nord, i els 0º 24' longitud Oest, i s’estén de nord-oest a sud-est de forma allargada, i de nord-est a sud-oest de forma més estreta.

Designat com a poble, presenta quasi tots els atributs d’una ciutat, per una banda gràcies a la proximitat amb el cap i cassal que és València. El relleu municipal compta amb una superfície de disposició plana, una reduïda altitud mitjana d’uns 11 msnm i una ubicació propera a la mar i endinsada en una àmplia zona d’aiguamolls.

Fa milions d’anys, aquest espai era ocupat per la Mar Mediterrània. Les responsables de la seua gènesi han  estat les rambles i rius, com ara el Barranc de Xiva o el Túria. Aquests, al llarg dels anys, han transportat milers de tones de roques sedimentàries procedents de les serres interiors i que, al aplegar a la Mar, dipositaren tots els materials en forma de ventall al·luvial.

Tot aquest procés de formació explica l’actual relleu, com també la litologia, conformada per materials blans, poc resistents i mal·leables, és a dir, materials argilosos.

Pel que fa al clima, Massanassa gaudeix d’un domini mediterrani  marítim. Aquest domini es diferencia d’altres per unes escasses precipitacions –478 mm anuals-, amb un màxim al mes d’Octubre per freqüència de tempestes o gotes fredes desenrotllades pel reescalfament de la Mar; uns valors mínims durant l’època estival, bé pels anticiclons, o bé per les serralades interiors de la Península, els quals actuen com barreres protectores contra les borrasques. La temperatura mitjana es situa sobre els 16’5ºC, i es distingeix per estius calorosos -en torn als 24ºC-, i hiverns suaus -d’uns 11ºC-. Altre tret rellevant és la influència termoreguladora de la mar, que expliquen que es registren poques gelades i nevades, que es donen de forma eventual.

Però si hi ha una característica que el fa destacat, aquesta són els episodis naturals. Per l’elevat grau d’intensitat cal esmentar per una banda les riuades, registrades en episodis d’abundant pluja torrencial, que, a banda d’ocasionar xicotetes inundacions a alguns carrers de la població, el gran aport d’aigua al cabal del Barranc pot aplegar que aquest es desborde; i per altra banda la sequera estival, on els regants sofreixen estacionalment l’ escassesa  d’aigua.

Contra aquests esdeveniments, s’han executat millores en les infraestructures de clavegueram, així com l’acondicionament i impermeabilització del llit de la rambla, i la confecció d’obres hidràuliques de canalització per al proveïment d’aigües.

Respecte als sectors econòmics, a nivell local es troben espacialment  concentrats de manera jerarquitzada en horta, polígon industrial i nucli urbà de serveis, sectors que la població manté forts lligams, que expliquen l’evolució demogràfica i urbana, una evolució caracteritzada per un constant desenrotllament sostenible. La població originària s’assentava dispersament a les rodalies d’alqueries, motors o molins de l’horta, la base econòmica del qual era l’agricultura. Els llauradors treballaven a les seues explotacions dedicades a conreus dependents de l’estructura agrària predominat conreus com l’olivera, la vinya, el blat, la morera o el cànem, actualment substituïdes per cultius de regadiu, com l’arròs, o les hortofrutícoles, com les taronges.

Conforme avançaven els anys, els veïns començava a disposar-se als punts més singulars. Les vivendes  eren, a grans trets, plantes baixes d’escassa alçària amb façanes poc ornamentades, i edificades seguint un ordre lineal al barranc i al Camí Reial- ó cèntriques – a l’Església i l’actual plaça de la Constitució-. Els camins, convertits en carrers, són llargs, rectilinis i paral·lels entre sí, que s’estenen a una banda des de la Carretera fins a les vies de tren, i a una altra banda cap a les afores, mentre que les vies perpendiculars a estes, son curtes i estretes, i  segueixen una direcció nord-sud més o menys rectilínia. Aquestes edificacions augmentaven de nombre al ritme que sorgien nous comerços i serveis locals, localitzats entorn a la plaça del Mercat,les Escoles, o als voltants del Camí Reial de Madrid.

Les indústries s’instal·len a la banda oriental entre les vies del ferrocarril i la Pista de Silla, on predominen per la seua rellevància les manufactureres, com la fusta i els mobles, i de  menor incidència les dedicades a la construcció, la maquinària, i altres indústries més diversificades. Ja als darrers anys, els intensos fluxos migratoris nacionals i sobre tot els internacionals junt a l’auge del sector serveis, han forçat per una banda que la zona coneguda com la Partida del Divendres, done pas a un gran espai residencial incorporat per noves i modernes instal·lacions, -seguint les funcions d’una ciutatdormitori-; i per altra banda incrementa la població registrant a hores d’ara quasi els 9.000 habitants.

Ara per ara, l’activitat que major pes econòmic té al nucli és el de béns i serveis. Tots ells integrats per establiments comercials locals, uns de grans instal·lacions, i altres dedicats als serveis, com l’administració, la sanitat i l’educació. Massanassa, com a important aglomeració urbana que és, necessita d’una densa xarxa de comunicacions.

De les antigues vies, com la  Augusta, o camins, com del Fus o el Reial de Madrid (N-340), hui en dia s’han vist substituïdes per altres xarxes terrestres millor adaptades a les actuals funcionalitats, com son la  Pista de Silla o l’Avinguda del Sud, i altres medis de transport, com elstrens de Rodalies Renfe de València  o el futur tram de Metro amb parada al municipi. Darrere d’estes, en un segon plànol, ha quedat l’Avinguda Blasco Ibáñez - descongestionada per les vies rellevants-, les funcions del qual han estat ara i adés dedicades al transport públic, com l’antic tramvia de Catarroja o l’actual línia d’autobusos AUVACA.

En resum, Massanassa ocupa un espai menut però tan diversificat, complexe i singular, que la fa, des de la geografia, digna de ser considerada pel seu significatiu valor que té com a poble, un poble: el nostre, el que dia a dia ens envolta, i del que dia a dia tots formem part d’ell.   VICENT ARNAL Estudiant de Geografia Instalar Mozilla Firefox